Pràctica 6: Necessitats humanes

PETIT RESUM:
 O bé donar-li un ull a Psicologia, de Mc. Gil

Seguirem parlant avui de l’enfocament humanístic, centrant-nos en una altre de les figures més representatives d’aquest corrent: el famós psicòleg americà Abraham Maslow, que disgustat amb les concepcions que la psicoanàlisis i el conductisme postulaven sobre el model de persona i intervenció, inventà un nou enfocament que es troba dins de les teories de la motivació humana. En la seva teoria de la Piràmide de Maslow, que ell anomenava “l’home autorealitzat” partir d’una piràmide de diferents nivells explicava que les persona ens moguem per satisfer les nostres necessitats i els nostres actes són deguts a aquest fet.

INTRODUCCIÓ:

La psicologia humanista o també anomenada “tercera força” sorgeix als anys 50 del s. XX. És el mètode de les ciències socials. Una psicologia especulativa o filosòfica, que s’encarrega de l’estudi de l’ésser humà amb plena autorealització de les seves potencialitats. Les característiques principals de l’esser humà segons l’enfocament humanístic són les següents:  

-          L’esser humà pren decisions racionals. És autònom i responsable.

-          La psicologia ha d’estudiar l’individu com un tot integrat.

-          La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal.

-          L’esser humà té autoconsciència. La conducta humana és intencionals.

La nostra pràctica d’avui està molt relacionada amb les teories de la motivació, una de les quals va ser creada per Maslow.

Aquestes teories ens diuen que el procés motivacional de la persona pretén garantir la supervivència i guiar el nostre coneixement personal.

La teoria de la motivació humana diu que els motors (o motius) que tenim per actuar és la voluntat de cobrir les diverses necessitats que tenim. Així, si sabéssim que d’aquí 10 minuts hem de deixar de respirar estaríem fent altres coses…

La psicología de la motivació es pot estudiar des de dos grans perspectives (segons el llibre Mc. Gil Psicologia):

-          Biológica: on trobem la teoria de la reducció de l’impuls de C. Hull

“C. Hull a la seva obra Principis de la Conducta exposava la seva teoria de reducció del impuls, basada en el concepte homeòstasis, per a explicar l’estat biològic dels organismes quan es produeix una necessitats: menjar, aigua, sexe, son… El desequilibri intern crea un estat de necessitat, que fa apareixer ”l’impuls” que mou l’organisme a satisfer aquesta necessitat” Fragment extret del llibre de text Mc. Gil Psicologia.

Posem un exemple: suposem que tenim gana, es crea una necessitat a causa d’un desequilibri homeostàtic, que al seu torn produeix un impuls (a iniciar una conducta) que satisfaig aquesta necessitat. Aquest exemple podria explicar-se amb el següent exemple:

gana --> activació conducta de buscar menjar --> necessitat satisfeta

- La teoria humanista de Maslow, on centrarem la nostra pràctica d’avui:

Maslow sosté que és absurd aplicar a l’home les dades obtingudes en l’estudi amb animals i que les necessitats fisiològiques no són un model per a les necessitats humanes superiors.

Però, com va sorgir aquesta teoría?

Una mica més de Maslow i de la seva teoria:

Abraham Maslow (1908-1970) fou uns dels pares de la psicologia humanista encara que va començar essent un entusiasta del conducisme, però aviat es va allunyar d’aquest perquè no tenia en compte a les persones “de veritat”. Les

 dues tendències més arraigades en aquesta època (anys 40, 50 del s XX) eren la psicoanàlisis i el constructivisme. La psicoanàlisis defensava que la part més inherent de la persona era l’ID (o allò), i d’aquesta manera postulava que les persones érem envejoses i actuaven sense importar-nos les reaccions dels altres. Al se torn, el constructivisme amb la seva teoria tractava la persona com si les seves reaccions de maquines es tractaren. Aquesta concepció no agradava a Abraham Maslow, màxim exponent d’aquesta tercera força, juntament amb Carl Rogers (protagonista de la nostra última pràctica), de manera que va inventar una nova manera de concebre el model de persona i intervenció. Va confeccionar d’aquesta manera la teoria anomenada “A Theory of Human Motivation” (una teoria sobre la motivació humana)  l’any 1943, que posteriorment fou ampliada.

La seva teoria es basarà en el punt de vista humanista de la persona, on aquesta és essencialment bona, i si es creen les situacions adequades per satisfer les seves necessitats trobem una persona bona, amable…, que es fa responsable de les seves coses i pot fer un bé al altres. Maslow dirà que si les persones tenen cobertes les seves necessitats bàsiques poden oferir també coses positives als altres.

Hem de concretar, però, que volia dir la paraula NECESSITAT per aquest important exponent de la psicologia humanista. Maslow entén “necessitats” com un concepte bàsic, tot allò que si no es cobreix o satisfà la persona emmalalteix o es mor. Si no es pot satisfer i no et mors era perquè no era una necessitats, sinó un caprici, el que ell anomenarà pseudonecessitat. Aquesta concepció és semblant a la que fa la OMS, en la que les  necessitats de la persona són “assolides” quan la persona aconsegueix un benestar tan físic, com psíquic i mental.

L’aportació més destacada de Maslow en aquesta obra és la creació d’una piràmide que estableix una organització jeràrquica dels diferents motius humans, una piràmides que consta de 5 nivells, encara que podem trobar d’altres piràmides que tenen el mateix objectiu, però amb 7 nivells o fins hi tot 9. Per la pràctica d’avui, però, utilitzarem la de 5 nivells. Un motiu per Maslow és tot allò que ens mou perquè puguem satisfer la nostra necessitat.

Segons aquesta teoria, els éssers humans es desenvolupen al ritme de les seves necessitats.

Els 4 primers nivells (partint des de la base de la piràmide) es poden anomenar necessitats de carència:

-          Primer nivell: les necessitats fisiològiques (respiració, alimentació, sexe, son, homeòstasis...)

-          Segon nivell: Necessitats de seguretat i protecció (sentir-se segur, evitar el dolor i el malestar, tenir recursos…).

En el següent exemple podeu veure de forma molt clara: Perquè els nens veuen una i altre vegada la mateixa pel·lícula? O volem que els hi llegim sempre el mateix llibre? Perquè són actes que els donen seguretat, tranquil·litat…. El saber que vindrà després tranquil·litza, i això els dona seguretat. Quantes coses deixem de fer per tal  de no perdre aquesta suposada seguretat? Per exemple: No deixem a la parella amb qui estem, encara que no ens hi sentim bé, per por a no ser res sense ell/a.

-          Tercer nivell: Necessitats de pertinença (ser acceptats, amor, carinyo, amistat, intimitat). És la necessitat de sentir que es forma part d’un grup; un grup d’amics, una família, un club d’algun esport, de la classe de psicologia…

-          Quart nivell: necessitats de valoració, d’estima, reconeixement i autoestima. Sentir-se a gust amb un mateix i els altres. Sentiment de competència, de ser competents, de guanyar-se el respecte dels altres. El sentiment d’entendre una cosa, genera una gran satisfacció interna.

La satisfacció de les necessitats bàsiques permet el desenvolupament de les superiors, encara que Maslow manté la idea que no té perquè ser sempre així, ja que hi ha persones que inverteixen les seves necessitats i els hi és més important, per exemple, donar menjar als seus fills que satisfer ells la seva necessitat diària de menjar. Es reacciona d’aquesta manera per tal de cobrir una necessitats d’ordre superior, que té més força que la inferior, com és en el cas de l’anorèxia.

Segons aquesta teoria, Maslow explicaria l’aparició de depressió en una persona a causa de mancances en nivells d’estimació, pertinença, autorrealització… Encara que no s’hauria de generalitzar i extrapolar-ho a tota la població, perquè la depressió no sempre tindrà el mateix origen.

A partir de la piràmide de Maslow es podrien entendre quines necessitats hi ha darrera d’un comportament en concret, i a partir d’aquí podria ser més fàcil actuar com a psicòleg que tractes un cas. És a dir, si saps el perquè aquella persona ha reaccionar d’aquella manera, pots treballar aquests perquè, aquesta mancança, perquè aquell comportament no es torni a repetir. Per exemple: que hi ha darrera d’uns pipis nocturns? Potser hi ha una manca del nivell 2; seguretat.

La cúspide de la piràmide o cinquè nivell està representada per les necessitats d’autorealització, també anomenada motivació de creixement. L’autorealització consisteix en el desenvolupament integral de les possibilitats personals.

<<Si deliberadament planteges ser, menys que no pas ser capaç de ser, t’asseguro que seràs molt desgraciat>>, deia Maslow.

Les característiques d’una persona autorealitzada són, per Maslow, les següents:

-          Percepció clara i eficient de la realitat.

-          S’accepta de la seva pròpia naturalesa.

-          És espontani i oberts a noves experiències.

-          Natural i senzill.

-          És autònom i independent.

-          És creatiu, original i capaç de resoldre problemes.

-          Sap gaudir de la vida.

-          Bones relacions interpersonals.

-          Actituds  democràtiques.

-          Bon sentit del humor, capacitat amorosa, no és agressiu.

-          Accepta canvis en els valors socials. No és rebel contra una autoritat raonable, i no li falta valor per a enfrontar-se a la injustícia.

Per la realització d’aquests cinquè nivell, Maslow va agafar com a referents tres dels seus professors, els quals considerava persones que havien assolit i superat amb escreix els quatre nivells inferiors de la piràmide (necessitats físiques, mentals, espirituals…) i que a més vetllaven perquè aquestes necessitats seguissin cobertes al llarg del  temps, ja que s’havien d’anar cobrint, renovant actualitzant…, contínuament (respirar, dormir, menjar…).

Després d’investigar a altres persones, Maslow va trobar que només un 1% de la població són persones autorealitzades. Aquestes persones eren de mitjana edat (o més grans) i sense neurosis.

D’igual manera, també deia que qualsevol persona pot arribar al cim de la piràmide o tenir experiències que corresponen a una persona autorealitzada encara que no gaudeixi de totes elles. Que tots pugessin tenir alguna oportunitat d’arribar-hi era la funció de Rogers amb la seva psicoteràpia centrada en la persona.

L’esquema de l’Ernest:

Un cop tenim una necessitat (un motiu per Maslow) activem el nostre sistema com a resposta d’aquest amb la finalitat de, a partir d’una acció, satisfer aquesta mancança que tenim.

Aquestes respostes, aquestes accions o comportaments poden dividir-se, segons el nostre professor, en 3 comportaments:

Comportament orientats a la satisfacció de necessitats autentiques:

a)      Comportaments CONSTRUCTIUS: on s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom (un mateix i els altres) en surt beneficiat

b)      Comportaments DESTRUCTIUS: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algu (un mateix, els altres, o tots dos) en surt perjudicat

c)       Comportaments FALLITS: els que no assoleixen l’objectiu de cobrir la necessitat autèntica.

Molts dels comportaments que fem són així i no satisfem res amb ells o encara acabem pitjor.

PRÀCTICA:

La pràctica consistia en que de cadascun dels 5 nivells de la piràmide busquéssim un comportament constructiu, un destructiu i altre fallit.

Aprofito per donar les gracies al meu grup de treball: en Miquel Bosch, l’Alba Cañas i l’Anael Prados, ells saben perquè.

Nivell 1: Necessitats fisiològiques

Concretament ens hem centrat en la gana

CONSTRUCTIVA: Situació en que una persona té gana i fa el dinar per ell i tota la familia
DESTRUCTIVA: Menjar menjà caducat, et senta malament i et poses malalt
FALLIDA: Un nen que té gana roba el berenar a altre company però el professor el veu i el castiga.

Nivell 2: Necessitats de seguretat

Posem pel cas que per anar a la feina passes per un carrer que té fama que es produeixin molts robatoris i atracs a qui va en solitari.

CONSTRUCTIVA: Vas acompanyat d’alguna persona més
DESTRUCTIVA: Donar la volta i arribar tard a la feina perquè no has trobat altre solució.
FALLIDA: Fer-te membre d’alguna d’aquestes bandas (perquè així no et facin res a tu, perquè formes part del seu grup, i li facis mal als altres).

Nivell 3: amor i pertinença

Has tingut un mal dia a la feina…

CONSTRUCTIVA: truques a la teva parella ja que saps que et farà bé i quedes amb ell/a després de acabar tots dos de la feina.
DESTRUCTIVA: truques a aquella persona i el fas venir sigui com sigui, que deixi tot el que està fent i et vingui a consolar.
FALLIDA: Vas al bar a veure molt i a ser infel a la teva parella.

Nivell 4: autoestima, respecte…

Avui surts de festa i hi haurà aquell noi que t’agrada…

CONSTRUCTIVA: T’arregues, et poses aquella roba que t’agrada tant, aquells talons i et fas un pentinat bonic, de manera que et sentís més maca.
DESTRUCTIVA: Et bloqueges i et poses a comprar roba com una boja. Al final ta sents bé, però has gastat tota la paga i més.
FALLIDA: Vas a la perruqueria i et cremen el cabell.

 
Nivell 5: autorealització

Voles fer més amb els teus estudis o la teva formació

CONSTRUCTIVA: Fas cursos que t’agraden per a aconseguir el teu objectiu i t’hi esforces molt
DESTRUCTIVA: Estudies i molt i et quedes tot el dia tancat a casa deixant de banda als amics (treus bones notes, però et quedes sense amics)
FALLIDA: Copies les respostes de l’examen d’aquella altre persona que consideres que ho farà millor que tu. Has fas per treure més nota i demostrar que ets competent, però realment tu saps que no ho ets perquè has copiat i aquella nota no és teva.

REFLEXIÓ:

La piràmide de Maslow, des de primer de Batxillerat on el professor de psicologia en va dedicar tota una classe a l’explicació de la piràmide, em va cridar molt l’atenció. La seva estructura jeràrquica reflecteix el que realment una persona sana pot tenir com a necessitats prioritàries (menjar, seguretat…) i secundaries (autorealització…). Encara que no per a tots sigui la mateixa estructura, és a dir, que ja que aquesta jerarquia no és universal.

Hi ha persones que anteposen la seva necessitat de sentir-se formar part d’un grup (nivell 3) a una de les necessitats fisiològiques claus per la supervivència (menjar), el que es traduiria en un trastorn alimentari per tal de formar part d’aquell grup d’animadores les qui semblen totes tan primetes i maques. Tal comportament em recorda a un documental que vaig veure, del qual no recordo el nom per desgracia. Tractava d’una investigació que van fer en una classe d’estudiants d’Amèrica (ja d’edat més avançada). Aquells alumnes, pel mateix motiu que les animadores (sentir-se part d’un grup, o sentir-se respectat) reaccionen de la mateixa manera que l’altre, contesten amb la mateixa resposta a la pregunta que fa el professor, encara que ells mateixos sàpiguen que no és aquesta la resposta (ells contestaven 7, encara que sabessin que la resposta era 10), però ho fan per no quedar malament i ser acceptats per l’altre, d’una manera o altre. En aquest sentit, quan tenim aquesta mena de comportaments destructius cap a un mateix i a vegades dels altres, no estarem posant-nos barreres per a assolir els nivells posteriors? Ens quedarem estancats al nivell 3 (d’acceptació, de formar part d’un grup...) sense poder arribar al nivell 4 (el qual es caracteritza, entre d’altres coses pel respecte a un mateix, valorar-se)? Potser aquestes persones, que realment presenten una patologia, “arriben”segons elles a aquests nivell, perquè és ara, quan l’animadora pesa 30 quilograms que se sent agust amb el seu cos.

Aquests aspecte m’ha fet recordar a una de les classes de desenvolupament i cultura quan ens varen explicar l’experiment de Harlow de les mares de felpa i de fil ferro i el petit monito. Es podia observar com el petit anteposava a les seves necessitats la seguretat (nivell 2) a la d’alimentació (nivell 1) en més de 80% del temps.

Realment, tornant a l’exemple anterior de les animadores, els humans, a contraposició de la visió humanista, som una mica egoistes, d’igual manera el meu argument també conté matisos de la piràmide  de Maslow i l’enfocament sistèmic (on el problema no el té la persona, sinó l’entorn, que condiciona aquests comportament), m’explico: Penseu que aquesta mateixa noia que llença el menjar d’amagat està pensant en algun moment en el nen del tercer mon que no té per menjar i està fins hi tot més prim que ella per una causa que ell no ha escollit? No és un comportament una mica egoista? Tampoc podríem culpar-la a ella del tot, ja que és l’entorn la que la condiciona a moure’s per aconseguir aquella necessitat, aquell motiu, amb els anuncis a la televisió i les models de cine. Potser Maslow tenia raó en que només un 1% de les persones aconsegueixen plenament el 5é nivell i podien arribar a pensar en elles i en els demés.

M’agradaria esmentar un aspecte que m’ha cridat  molt l’atenció. La distinció que feia Maslow entre necessitats i preudonecessitats. Entenia per necessitats allò que si no era satisfet la persona emmalaltia o es moria, mentre que si era una pseudonecessitat i no era satisfeta la persona no experimentava el que hem esmentat abans. Crear-nos pseudonecessitats és el que contínuament pretenen els anuncis, la publicitat: fer-nos creure que comprant aquella crema tan cara desapareixerà el nostre problema de cel·lulitis, que comprant-nos aquell desodorant lligarem més i que amb aquell cotxe deportiu semblarem famosos i serem l’enveja de tothom (i si es crees aquesta pseudonecessitat en la persona i realment aquesta presentes comportaments (sigui de la mena que sigui) per satisfer-la, llavors és que realment som envejosos i volem ser envejats?).

Cal a dir que la cúspide de la piràmide només és assolida per uns quants, encara que anhelada per tots. Es podria dir que, com en una piràmide o muntanya real, i que el camí cap a la autorealització fa pujada i requereix molt d’esforç. Precisament, el haver relacionat la cúspide d’aquesta amb el gran esforç que suposa, també crec que la vida ha d’estar de teu costat perquè hi puguis arribar. M’explico: difícilment un nen del tercer mon que no té per menjar es preocupi per assolir el següent nivell de seguretat, pertinença..., i gairebé impossible arribar a la autorealització. No els importarà gaire el nivell d’autorealització si no tenen l’altre nivell adquirit. Relacionant-ho també amb les persones que tenen menys recursos que nosaltres he pensat que les nostres necessitats varien d’un lloc a un altre. Així, més el preocuparà al nen de l’Africà pobra tenir un plat a taula que no pas a nosaltres, que qui més qui menys, tenim menjar a taula, policies al carrer (seguretat), una família, amics... (pertinença), directament ens preocupem més per l’autorealització, preocupant-nos posteriorment pels demés i les seves necessitats. D’igual manera, arribar fins al cinquè nivell, creieu que representa la felicitat per a la persona? Penseu que la persona autorealitzada ajuda als altres? O potser esta tan preocupada del seu exit i per mantenir-ho pot trapitjar als altres? Crec que les persones, en aquests sentit, som una mica animals, i pocs són aquells que, havent arribat al nivell d’autorealització donen lloc a ajudar als altres. És per aquest motiu que jo faria un altre nivell en la piràmide, el nivell 6 o nivell de la persona humana, fent elogi a la concepció que té l’enfocament humanista de l’humà. A aquest nivell correspondrien les persones que, encara que no necessariament hagin assolit tots els nivells anteriors, són autoreflexives amb si mateixes, conscients del que tenen i poden donar i se sentin capaces i vulguin ajudar a que els altres puguin avançar en el seu desenvolupament i assoliment de necessitats

Amb aquesta classe arribo a la conclusió que si els teus comportaments a l’hora de satisfer una necessitat (i ja no parlem de necessitats falses) són constructius pots anar avançant en els diferents nivells de la piràmide. Però  si els teus comportaments són destructius o fallits et poden fer estancar en un nivell i no avençar o fins hi tot retrocedir. Perquè aquestes persones puguin ser felices, estiguin en el nivell que estiguin i puguin anar avançant és important el paper del psicòleg, el qual segons la teoria de la piràmide, pot descobrir a que es degut aquest comportament depenent de qual sigui el motiu, aquella necessitat que la persona no té coberta, i treballar-hi. Llavors, en relació a la meva teoria del 6é nivell, els psicòlegs formem part a aquest? Qué en penseu?

M'agadaria acabar aquesta entrada amb un frase de Maslow:

<<Si deliberadament planteges ser, menys que no pas ser capaç de ser, t’asseguro que seràs molt desgraciat>>

Per saber-ne més:

Podeu llegir els llibres de Psicologia para todos, de l'editorial Piados.

També, fent "click" podeu llegir "el hombre autorealizado, hacia la psicologia del ser", de Abraham Maslow