Aquesta pràctica és una continuació de la pràctica 8: causalitat circular (enfocament sistemàtic).
INTRODUCCIÓ:
Recordem que per l’enfocament sistemàtic el que interessa són les relacions que mantenen les persones entre elles en els diferents sistemes en els que conviuen, no la persona en si, ja que aquesta només es la que exterioritza mitjançant una sèrie de símptomes que viu en un sistema saludable o insaluble. Recordem que aquestes persones eren anomenades PI, Pacients Identificats. Llavors, no s’actuava sobre la persona, sinó es treballava en el conjunt de relacions o sistemes en els que viu i que possiblement hagin donat lloc al seu estat (equip, grup classe, família…).
Nosaltres per aquesta pràctica ens centrarem en una de les múltiples teràpies que posen en marxa en model de l’enfocament sistemàtic per tal de treballar un dels entorns possiblement causant de la patologia en l’individu: la teràpia familiar estructural.
La teràpia familiar estructural:
Cal a dir que no totes les teràpies familiars són iguales, sinó que alguns professionals prefereixen tenir a tota la família sencera, altres només als fills, etc., i d’altres fins hi tot no fa falta ni que hi vagi el propi PI. I recordem també que a part de les teràpies familiars i han moltes altres: teràpies en grup, teràpies de parella, etc.
La teràpia familiar estructural va ser creada per Salvador Minuchin (1921), metge, psiquiatra i pediatra, destacat terapeuta familiar i creador de la abans esmentada. Minuchin postula que no existeixen famílies desestructurades, sinó que totes, sense excepció, gaudeixen d’una estructura. Ara bé, aquesta estructura pot ser estàndard, o no estàndard.
La família estendards serà aquella integrada per un pare, una mare i un o més fills, mentre que la no estructurada serà aquella que no segueixi aquests mateix patró.
En l’època en que Minuchin va crear la seva teràpia, existia una idea que es donava com a bona però en realitat és falsa i que avui dia també escoltem molt: es creia que els fills i filles de famílies amb estructura no estàndard tenien problemes i dificultats sempre, tant en les seves relacions socials com a l’escola, etc. Però no és així, l’estructura no determina el benestar d’aquella família. O sigui que sigui quina sigui l’estructura podem trobar gent que estigui bé i gent que no. La qüestió és si es relacionen bé o no, depèn d’això, no del número de persones,....
Conceptes de Minuchi:
Jerarquia, relacionat amb el context de PODER. Com existeix jerarquia, existeix diversos nivell de poder. El poder es relaciona amb la capacitat de poder, qui en té més decideix més, qui no, res. Segons Minuchi, si la jerarquia es modifica hi ha dificultats en el funcionament del conjunt (quan per exemple els avis o els fills prenen decisions que pretereixen als pares). Cal a dir que també poden sorgir intromissions quan succeeixen diversos fets que donen lloc a que els integrant del grup familiar i la seva estructura s’hagi de reestructurar: per exemple: el naixement d’un fill, la defunció d’un pare, etc. En aquests contextos també poden sorgir problemes que caldrà tractar.
Un altre qüestió, i continuant amb el concepte jerarquia-poder, és la manera com es gestiona el poder. Què passaria si l’economia familiar la gestionessin els fills? Si Minuchin detecta que hi ha intromissions es planteja, com a solució, la reestructuració de la jerarquia familiar.
Minuchin diu però, que poder i autoritat són pues coses diferents, però que han d’estar presents totes dues perquè l’estructura familiar segueixi sent bona. Quan els pares tenen fills tenen més poder (tel donen al ser el pare o mare del petit) però la autoritat te la guanyes tu (no te’l dona ningú).
Un altre important concepte que Minuchin posava molta èmfasi era el concepte de frontera entre els integrants del grup:
Podien haver-hi fronteres:
- Rígides: on no ho ha comunicació, on no és permesa. La decisió la pren un, sense comptar les opinions o arguments dels altres.
- Lexes: on les decisions les pren algú qui no hauria de prendre-les. Per exemple, que els nens preguin les decisions dels pares.
- Flexible: la frontera idea, que permet la comunicació fluida entre els membres i la decisió final la pren a qui li pertoca aquesta decisió, havent escoltat i tenint en compte les opinions dels altres. Encara que al final no sigui com els altres havien dit han tingut la oportunitat de dir la seva lliurement.
(podeu veure la simbologia d’aquestes a les llegendes que trobareu a continuació)
Per tal de plasmar l’estructura i organització familiar existeixen els GENOGRAMES. Aquests plasmen de forma gràfica l’estructura d’una família, però no diuen res del que passa en ella, només sabem qui en forma part.
Aquesta és la llegenda d’un genograma:
Apunt:
- Les números de l’interior dels quadres són els anys de l’home, i els de les rodones els de la dona.
- Una línia contínua simbolitza un vincle formal, és a dir, que la parella es va casar i els fills que han tingut són fills biològics.
- Una línia discontinua simbolitza un vincle informal, és a dir, una parella de fet, un fill adoptiu, etc.
Per tal de plasmar les informacions que els genogrames no es proporcionen (és a dir, què és el que passa dins d’aquella estructura familiar) utilitzem els DIAGRAMES SISTÈMICS. Aquesta és la llegenda amb els elements que poden ser presents en una diagrama sistèmic:
El llenguatge en símbols que s’utilitza en els dos casos és universal, de tal forma que facilita la comprensió sigui qui sigui qui veu el gràfic.
PRÀCTICA:
Per parelles, havíem d’elaborar un genograma i un diagrama sistèmic. Aquesta pràctica ha estat realitzada per Miguel Fernández i per mi, Melissa Casado.
- El genograma:
Explicació: Aquest genograma és d’una família que s’ha construït a partir del divorci dels dos persones amb les seves respectives parelles. Una de les parelles està formada per un home de 42 anys i una dona de 38. Per problemes conjugals la parella decideix divorciar-se. Tenen un fill de 22 anys que viu amb el seu pare. Al seu torn, la mare està embarassada del seu exmarit i ja està de 7 mesos. L’altre parella que forma el genograma és una parella homosexual de dos homes de 38 i 36 anys, els quals tenen una filla adoptiva de 18 anys. Aquest últim (l’home de 36) s’ha replantejat els seus interessos per les dones i ha trobat l’amor novament amb la seva ex companya de pis, la dona de 38 anys, que treballa en la seva mateixa empresa. Al seu torn, els seus dos fills han passat a ser alguna cosa més que germanastres, quedant ella embarassada i perdent al nadó als dos mesos de gestació. Tal esdeveniment està fent trontollar la nova historia d’amor dels seus pares i fent entrar en depressió a la noia de 18, la qual senyalen pel carrer per haver quedat embarassada tan jove, això no ho sabem mirant el genograma, només sabem l’estructura.
- El diagrama sistèmic:
Explicació: Aquest diagrama sistèmic pertany a una família que s’ha trencat a causa d’un problema que sorgeix en el context de la feina, però que influeix en la família. L’home de 66 anys, jefe d’una multinacional, està a punt de jubilar-se. Presenta amb la seva dona (de 60 anys) un conflicte evident, tan evident que no es poden ni veure perquè es critiquen mútua i contínuament. A això s’afegeix el problema del fill que tenen en comú de 40 anys, que encara viu a casa, no treballa ni estudia i mana als pares a totes hores (frontera lexa), fent que li comprin tots els cotxes esportius que surten nous (per satisfer el que Maslow en diria pseudonecessitats). Aquest comportament del fill fa entrar en discrepàncies a els seus pares, que ja emprenyats per un altre tema, la dona li llença en cara al marit que això passa perquè quan el nen era petit sempre estava treballant i a al seu torn ell es defensa diguent que era treball seu educar-lo perquè era ella la que passava més temps amb ell.
A més, la dona sospita que el seu marit li fa el salt amb la seva secretaria de 38 anys amb la qual l’home de 66 manté una bona amistat i la critica constantment. Al seu torn, altres dos treballadors de l’empresa també entenen aquesta relació entre el jefe i la secretaria com una estratègia d’ella perquè el jefe la faci la nova directora, encara que no té res a veure. Així que entre tots dos fan una aliança (negativa) amb l’objectiu que la secretaria doni un pas en fals i el jefe s’enfadi amb ella i la faci fora de l’empresa per tal que ells tinguin una oportunitat entre 100 de ser els nous directors o jefes. Ja veurem com acaba aquesta història....
REFLEXIÓ:
No sabia de la existència dels genogrames ni dels diagrames sistèmics i realment m’han cridat molt l’atenció, com a partir d’unes imatges i símbols es pot captar la historia que envolta a una família i el que pot ser causant de molts problemes en l’entorn familiar a partir del tipus de relacions que s’estableixen entre els membres, més que no pas el fenomen en sí (encara que també hi tingui a veure), és a dir, té més pes les relacions que els individus mantenen que no pas l’estructura de la família. Com Minuchin deia, hi ha famílies estàndards i famílies no estàndards, mai famílies desestrucutrades.
Sota cap concepte, però, s’ha d’interpretar aquestes estructures com les úniques causants del problema que presenta un dels membres. L’exemple més comú que il·lustra molt bé aquest fals concepte és que, quan un nen a l’escola presenta problemes, el cercle que l’envolta i que culpem abans és la família, i per exemple, atribuïm tota l’agressivitat que el nen presenta amb els altres companys a que com que els seus pares es van separa el nen té aquests comportament (seria, segons els nostre criteri, culpa exclusivament dels pares, però no té perquè ser així).
Tot això m’ha fet recordar a un programa de televisió que fan alguns divendres,i que molts de nosaltres coneixem: Supernanny. Encara que no estic d’acord amb totes les estratègies d’aquesta dona, reconec que n’obté bons resultats. La qüestió és que els pares la truquen per veure si pot fer alguna cosa amb el problema que presenta el seu fill. Moltes vegades (en més de la meitat dels programes que he vist) els problemes es donen per les fronteres que s’estableixen, on en moltes situacions hi ha fronteres lexes i els nens decideixen més que els pares: decideixen a quina hora anar a dormir, a quina hora menjar i quan veure la televisió. Com és lògic i com un diagrama podria mostrar, aquest canvi de poder es manifesta com un problema en la família que cal tractar, aquí és on també treballaria Minuchin.Tot plegat m’ha fet pensar en la frase de: cada família és un món. Ara, després de fer aquesta pràctica, podríem dir també, cada família és un genograma, un diagrama sistèmic diferent.
És important detectar, en qualsevol tipus de famílies (com en relacions de parella, d’amistat...) si existeixen factors que podrien provocar problemes. Per exemple, les relacions excessives entre dos membres (l’anomenada sobreimplicació, si doneu un ull a la llegenda del diagrama sistèmic) pot provocar que aquestes persones estiguin tan i tant juntes que arribi a ser una relació malaltissa fins al punt de no poder estar sense l’altre, o que una petita baralla pugui significar un gran escàndol.
Els conflictes ocults, també són molt comuns entre les relacions que vivíem, en el que dues persones (o més) fan veure com si res passes mentre passa molt i es llencen els trastos per l’esquena, criticant-se. Em pregunto quina necessitat hi ha d’estar d’ aquesta manera amb algú... No és millor, si el problema no té solució després de haver-ho parlat, continuar per separat ? Penso que estar amb algú amb qui no pots ser tu mateix no et farà mai feliç, però la realitat és que, per exemple, moltes persones que no se suporten segueixen juntes. Un exemple clar és el de una parella que, segons ells, segueixen junts pel seu fill. Aquestes persones no estaran intoxicades amb la creença que el divorci podria condicionar per sempre la vida del seu fill guiant-lo pel mal camí? No veuen que és més probable que al seu fill li afectin les baralles constants que no pas que els seus pares visquin per separat? Ningú pot dir què serà millor per una altre persona, perquè mai podrem saber els efectes que la situació en concret afectarà a la persona, perquè tots, com diferents que som , ens afectarà de manera diferent. Tot hi així, els pares per molta autoritat i poder que tinguin per prendre decisions, penso que hauríem de demanar consell a un professional, que pugui avaluar al nen i com se sent. (Amb tot això vull dir que considero que els pares no tenen la suficient poder per decidir quedar-se junts encara sense poder veure’s per tal de fer-li un suposat bé al seu fill, cosa que encara que ho facin per tot l’amor que a aquest li tenen, s’equivoquen de mig a mig).
El desviament de conflicte m’ha fet pensar en aquelles situacions en que, com a mecanisme de defensa, projectem el conflicte que tenim amb una altra persona cap a una altra que, potser, no hi te res a veure (com haver-nos barallat amb el professor i pagar-lo amb els pares quan arribes a casa).
És molt important el concepte frontera. La frontera ideal és flexible, en que tothom pugui dir la seva però la decisió final és qui ha de ser, dels pares, dels professors, etc. Penso que és important la participació dels fills en les decisions, almenys que puguin dir la seva: per escollir el nom del nou germanet, on anar de vacances..., aquests fet també reforça el important vincle afectiu que s’estableix entre fills i pares, el qual hem estudiat a altre mòdul de la nostra carrera.
Per saber-ne més feu “click” a sobre de les següents frases:
*Vida i obres de Salvador Minuchin
Altres informacions també interessants sobre l'enfocament sistemàtic
La teràpia familiar estructural. Síntesis dels principals conceptes.
Assaig molt entenedor de la familia com a sistema, per si voleu aprofundir en el tema.
Escrit de Salvador Minuchin: "una familia en formación"
Escrit de Salvador Minuchin: "el arte de la teràpia familiar"
Recomanem: un dels llibres de Salvador Minuchin: Tècniques de teràpia familiar, de l’editorial Paidós.
Altres informacions també interessants sobre l'enfocament sistemàtic
La teràpia familiar estructural. Síntesis dels principals conceptes.
Assaig molt entenedor de la familia com a sistema, per si voleu aprofundir en el tema.
Escrit de Salvador Minuchin: "una familia en formación"
Escrit de Salvador Minuchin: "el arte de la teràpia familiar"
Recomanem: un dels llibres de Salvador Minuchin: Tècniques de teràpia familiar, de l’editorial Paidós.
Però esperaaa! Encara no he acabat!
M’agradaria donar-te les gràcies, Ernest, per tots els coneixements que ens has regalat i totes les classes que ens has donat, les que com la majoria de nosaltres pensem són les més divertides i interactives de totes.
Espero, sincerament, que ens tornis a fer classe algun dia, i que sàpigues que no oblidarem mai tots els conceptes que hem après amb tu i crec que aplicarem en moltes altres ocasions.
Dir-te també que la idea del blog és molt encertada i ens ajuda a que se’ns quedin gravades les classes i les reflexions que de elles en fem.
Moltes gracies per tot i fins molt aviat!
Melissa Casado Espejo
Aquí et deixo una frase que m’ha quedat moolt gravada (i fa pensar molt!):
si vols que parlin de tu a la festa, no vagis a la festa! ;)
Fantàstic acabament, Melissa!
ResponderEliminarI gràcies pels teus comentaris.
Molt bona feina!